Els tractaments tèrmics
Els tractaments tèrmics sotmeten els aliments a temperatures altes que
fan desaparèixer les característiques de l’aliment fresc.
• L’ escaldat és una operació prèvia en fruites i hortalisses que consisteix
a sotmetre el producte a temperatures elevades durant un període
curt de temps, gràcies a l’acció de l’aigua o del vapor d’aigua. Aquest
procés elimina les característiques dels productes frescos sense modificar-los
gaire.
• L’ esterilització aconsegueix la destrucció de tots els tipus de microorganismes
presents en l’aliment, però hi provoca canvis substancials.
Consisteix a escalfar progressivament l’aliment fins a arribar a temperatures
al voltant de 120 ºC, que es mantenen durant uns minuts. La
durada de tot el procés depèn del tipus de producte, i es pot allargar
fins a una hora. També es poden esterilitzar objectes o envasos mitjan-
çant la seva introducció en recipients especials (autoclau) que permeten
aconseguir pressions i temperatures elevades (superiors als
100ºC) i que, per exemple, no provoquen l'ebullició de l'aigua.
Cocio:Produir bombolles que pugen des de l'interior del mateix i esclaten en arribar a la superfície, quan aquest arriba a una temperatura determinada, per fermentació o per efervescència.
La pesca és encara una activitat de captura de productes del mar i aigües
continentals, ja que, fins ara, l’esser humà no ha pogut dominar
el medi de producció i només n’ha pogut millorar les tècniques de
captura. Segons l’àmbit de la pesca es distingeix la pesca esportiva i
la professional. Pesca esportiva
És una pesca d’aficionat amb llicència, des de la costa o des d’una embarcació,
únicament per al consum propi. Només es permeten arts de captura
de capacitat molt limitada, com ara la canya o les gambines.
Pesca professional
Els pescadors d’ofici disposen d’embarcacions i ormeigs especialitzats,
i coneixen les tècniques més adequades. Hi ha diversos tipus de pesca,
segons el lloc on es fa:
• La pesca costanera es fa en vaixells petits que solen tornar a port en
acabar la jornada i que no tenen maquinària per conservar el peix. Cada
port pesquer s’ha especialitzat en la captura d’espècies abundants
en el seu entorn: anxoves de l’Escala, gambes de Palamós, llagostins
de Sant Carles, etc.
• La pesca d’altura es fa exclusivament amb xarxa i vaixells grans amb
sistemes electrònics de recerca dels bancs de peix, i que disposen de
maquinària per conservar el peix durant dies o setmanes. Alguns vaixells
són autèntiques indústries flotants que manipulen, envasen i conserven
el peix perquè, en desembarcar-lo, es pugui comercialitzar directament.
Serveixen per pescar peixos migratoris en els grans oceans
i exclusivament per als bancs de tonyina en el Mediterrani.
Instruments per la pesca
xarxes fixes: com l’armallada, el sardinal o l’almadrava,
es calen durant unes hores del dia i es recullen més tard, amb
els peixos que hi han quedat retinguts.
xarxes mòbils:el pescador no abandona l’art
durant la pesca, sinó que hi treballa contínuament.
La nansa és un ormeig de pesca que es fa
servir per pescar peix menut i llagostes.
Consisteix en una mena de cilindre de vímet
amb un extrem que forma un embut cap a
l’interior. ç
El palangre és un ormeig format per una
corda calada al fons o a una profunditat
mitjana gràcies a un sistema de boies i ploms.
En surten una renglera de fils prims amb un
ham a l’extrem.
La tècnica d’encerclament mitjançant teranyina o xàvega,consisteix a localitzar un banc de peixos amb llums o altres sistemes (avions i sonars) i encerclar-lo amb una xarxa semicilíndrica, que es va recollint i tancant per sota.
La tècnica d’arrossegament, mitjançant bous, consisteix
a fondejar una xarxa en forma de bossa prop de zones on sovintegi
el peix, i anar-la arrossegant des d’una embarcació durant unes
hores, fins que sigui plena. Aleshores es recull amb l’ajuda
d’un cabrestant, fins que tota la bossa pugi al vaixell amb
la captura. Amb aquesta tècnica es pesquen peixos de fons marí
i crustacis, i ha de ser molt controlada, ja que l’arros-segamen comporta perill de destrucció del fons marí.
L’aqüicultura
Les plataformes de cria de mol·luscs aprofiten el sedentarisme d’espècies
que s’implanten en llargues bosses de malla, perquè creixen com
en el seu medi natural, però estan controlades i són molt més fàcils de
capturar. Darrerament s’intenta aplicar la mateixa tècnica amb peixos dins
d’un tancat al mar.
Les piscifactories són instal·lacions a terra que fan la cria, la selecció i
l’engreix de peixos d’aigua dolça, com el salmó i la truita, disposats en
piscines segons l’edat. Com que els peixos són molt sensibles, cal fer una
gran inversió econòmica per controlar el medi: temperatura, alimentació,
malalties, etc.
L’aqüicultura, i especialment la cria de mol·luscs, representa només el
10% de la producció actual de peix per consumir.
Les granges de cria disposen de femelles reproductores i mascles sementals,
per reproduir i fer la cria inicial d’animals.
Les granges productores d’ous, carn, llet o llana, reben els animals joves,
ja independents, i els alimenten segons diferents tècniques:
• En l’explotació extensiva, el bestiar pastura lliurement pels prats i s’alimenta
d’herba i farratge fresc (alfals, blat de moro). Només s’estabula
a la nit o quan fa molt fred, i llavors s’alimenta de farratge ensitjat.
Aquesta tècnica s’utilitza en el bestiar boví i oví de races autòctones
adaptades a la climatologia del país, per produir llet, carn o llana.
• En l’explotació intensiva, el bestiar està sempre estabulat i s’alimenta
amb pinsos o aliment concentrat, alternats amb farratges. La producció
és alta i ràpida, però el cost de manteniment també és alt.
• En l’explotació mixta, el bestiar pastura lliurement a l’estiu, quan els
prats i la meteorologia són millors. La resta de l’any s’estabula en granges
on té espai per alimentar-se i fer exercici.
Les granges de cicle tancat reuneixen tot el cicle productiu en una sola
instal·lació, cosa que permet fer un seguiment més complet del bestiar,
i és més fàcil seleccionar els millors animals joves per substituir els reproductors envellits.
La ramaderia és el conjunt de tècniques d’explotació de bestiar per obtenir
les primeres matèries animals bàsiques per a l’alimentació humana
i per a la indústria.
El regadiu és el terreny on s'aplica l'operació de proporcionar aigua a la terra per a afavorir l'òptim desenvolupament de les plantes que s'hi cultiven. L'objectiu de regar és augmentar la producció i permetre el desenvolupament normal de les plantes en cas de dèficit d'aigua induït per l'escassedat de les precipitacions, un drenatge excessiu (terres sorrenques) o per una baixa capa freàtica.
Reg a manta: A manta, també dit per inundació, és un sistema de reg per gravetat amb molt baixa eficiència.
Reg a'spersió: L'aspersió és el sistema de reg pressuritzat. Bàsicament es tracta de fer ploure de forma artificial.
Reg locatitzat: El localitzat és el sistema de reg pressuritzat amb molt alta eficiència de l'aigua que es va desenvolupar als anys 40 a Anglaterra
Conjunt d'activitats i coneixements desenvolupats per l'home, destinats a conrear la terra i la finalitat és obtenir productes vegetals per a l'alimentació de l'ésser humà i del bestiar.
Un aliment és qualsevol substància, composta normalment de carbohidrats, lípids, aigua o proteïnes, que pot ser ingerida per un animal per nodrir-se
En una economia el sector primari es refereix a totes les activitats que transformen els recursos naturals. Les activitats del sector primari són l'agricultura, la caça, la ramadreria y la pesca. El sector secundari d'una economia es refereix als sectors econòmics que creen productes finals: la indústria, mineria, producció d'energia i construcció. Les activitats que el constitueixen són basades en l'extracció i transformació de matèries primeres en altres productes.
El sector terciari d'una economia també conegut com a sector dels serveis és una de les tres categories industrials d'una economia el sector primari, el sector secundari, el sector terciari
