La pesca és encara una activitat de captura de productes del mar i aigües continentals, ja que, fins ara, l’esser humà no ha pogut dominar el medi de producció i només n’ha pogut millorar les tècniques de captura. Segons l’àmbit de la pesca es distingeix la pesca esportiva i la professional.
Pesca esportiva És una pesca d’aficionat amb llicència, des de la costa o des d’una embarcació, únicament per al consum propi. Només es permeten arts de captura de capacitat molt limitada, com ara la canya o les gambines.
Pesca professional Els pescadors d’ofici disposen d’embarcacions i ormeigs especialitzats, i coneixen les tècniques més adequades. Hi ha diversos tipus de pesca, segons el lloc on es fa:
• La pesca costanera es fa en vaixells petits que solen tornar a port en acabar la jornada i que no tenen maquinària per conservar el peix. Cada port pesquer s’ha especialitzat en la captura d’espècies abundants en el seu entorn: anxoves de l’Escala, gambes de Palamós, llagostins de Sant Carles, etc.
• La pesca d’altura es fa exclusivament amb xarxa i vaixells grans amb sistemes electrònics de recerca dels bancs de peix, i que disposen de maquinària per conservar el peix durant dies o setmanes. Alguns vaixells són autèntiques indústries flotants que manipulen, envasen i conserven el peix perquè, en desembarcar-lo, es pugui comercialitzar directament. Serveixen per pescar peixos migratoris en els grans oceans i exclusivament per als bancs de tonyina en el Mediterrani.
xarxes fixes: com l’armallada, el sardinal o l’almadrava, es calen durant unes hores del dia i es recullen més tard, amb els peixos que hi han quedat retinguts.
xarxes mòbils:el pescador no abandona l’art
durant la pesca, sinó que hi treballa contínuament.
La nansa és un ormeig de pesca que es fa
servir per pescar peix menut i llagostes.
Consisteix en una mena de cilindre de vímet
amb un extrem que forma un embut cap a
l’interior. ç
El palangre és un ormeig format per una
corda calada al fons o a una profunditat
mitjana gràcies a un sistema de boies i ploms.
En surten una renglera de fils prims amb un
ham a l’extrem.
La tècnica d’encerclament mitjançant teranyina o xàvega,consisteix a localitzar un banc de peixos amb llums o altres sistemes (avions i sonars) i encerclar-lo amb una xarxa semicilíndrica, que es va recollint i tancant per sota.
La tècnica d’arrossegament, mitjançant bous, consisteix
a fondejar una xarxa en forma de bossa prop de zones on sovintegi
el peix, i anar-la arrossegant des d’una embarcació durant unes
hores, fins que sigui plena. Aleshores es recull amb l’ajuda
d’un cabrestant, fins que tota la bossa pugi al vaixell amb
la captura. Amb aquesta tècnica es pesquen peixos de fons marí
i crustacis, i ha de ser molt controlada, ja que l’arros-segamen comporta perill de destrucció del fons marí.
L’aqüicultura
Les plataformes de cria de mol·luscs aprofiten el sedentarisme d’espècies
que s’implanten en llargues bosses de malla, perquè creixen com
en el seu medi natural, però estan controlades i són molt més fàcils de
capturar. Darrerament s’intenta aplicar la mateixa tècnica amb peixos dins
d’un tancat al mar.
Les piscifactories són instal·lacions a terra que fan la cria, la selecció i
l’engreix de peixos d’aigua dolça, com el salmó i la truita, disposats en
piscines segons l’edat. Com que els peixos són molt sensibles, cal fer una
gran inversió econòmica per controlar el medi: temperatura, alimentació,
malalties, etc.
L’aqüicultura, i especialment la cria de mol·luscs, representa només el
10% de la producció actual de peix per consumir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario